CONTADORS DE CONTES

Estem aprofitant molt el conte de l'eruga goluda. Els xiquets ja es coneixen de memòria només amb 3 sessions la seua estructura i gran part del seu text; prova d'açò és el següent vídeo on Alejandro i Elvira pugnen, cadascú a la seua manera, per contar el conte al nostre incipient racó de la biblioteca. És molt interessant i divertit veure com al principi pugnen per contar el conte; una vegada que s'adonen que l'altre no va a callar, cadascú el conta a la seva manera. El final d'Elvira, així com la teatralització d'Alejandro són fantàstics. Fixeu-vos bé. No patiu si el veieu trencat... No és el libre que ens va regalar Anna pel seu aniversari sinó un atre vell.

Sempre és recomanable la lectura de contes i els seus beneficis configuren un llistat molt llarg. Recomane als pares, no només llegir contes als xiquets, sinó intentar que siguen sempre de qualitat, curts i adequats a la seva edat. L'excercici de fer que ells conten les històries, o que els canvien el final o els personatges o que els representen o que parlen d'ells contribueix a crear futurs lectors, àvids de llegir i de bona literatura. En aquestes edats (i en qualsevol) és difícil escollir les lectures perquè no poden llegir un text, però sí que l'intepreten, sí que l'observen, sí que imaginen, i sí que associen les imatges a una història que els pot agradar, els pot apassionar o els pot resultar indiferent; cada xiquet reacciona a un conte de forma única. 

                     

Al llarg de l'Educació Infantil us aniré donant pistes de bons llibres per als nens i nenes, però avui m'agradaria recomanar El álbum de Adela; des que el vaig descobrir fa uns mesos el tinc a meua biblioteca com un tresor i de tant en tant m'arrime a ell per a descobrir un nou detall que m'haguera passat per alt en una "lectura" anterior. No sé com abordar-lo en classe, perquè no és fàcil de contar per un adult; jo el qualifique com un conte de descobriment, on cal que siga el xiquet qui ho interprete i li done forma a totes les històries que amaga; això en un grup de 22 xiquetes és quasi una tasca impossible. Us recomane que el compreu i que em conteu; jo li he deixat a uns nebots meus i l'experiència ha estat molt gratificant (vos el podria deixar si m'el cuidareu inclús). Vos deixe un enllaç per què el conegueu i aneu fent boca. El creador és el francés Claude Ponti, conegut per les seves meravelloses il·lustracions i històries infantils ; aquesta obra seva l'ha reditat fa poc l'editorial Latadesal. Feu clic a la portada. 

                            

L'únic text que apareix a aquest enorme conte és aquesta fantàstica i breu introducció:

Adela es una niña que existe

realmente. Cuando nació, dejó

escapar un minúsculo grito y luego abrió los ojos…

Este libro es para ella. 

No em digueu que no vos pica la curiositat...