De tant en tant Andrea sospira llargament i jo em calfe el cap... Per què ho farà? En què pensarà? Estarà enamorada? Què la preocuparà? Però després la repte a aprendre una cosa nova o a demostrar-me que la sap, o que la sap cantar o contar i torna amb nosaltres, desperta, àvida de coneixements i amb una gràcia d'eixes que no es poden aprendre perquè naixen amb la persona. Necessita que l'escolten i que li donen afecte i que la vullguen i no només el seu mestre la vol, sinó tota la classe dels bombers. 
El dia del seu aniversari va coincidir amb el de Carnesoltes, però això no era excusa per què no li ferem la festa corresponent, amb corona, besets i una coca mal feta - boba- Danone - o com vulgueu dir-li - espectacularment tendra i sabrosa. Per molts anys Andrea!
I que faces molts més amb nosaltres al costat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario