VIALDEA

Genial dia el que hem passat avui al parc educatiu Vialdea, a La Pobla de Vallbona. En unes poquetes hores els xiquets i xiquetes han fet una gran quantitat d’activitats, totes orientades entorn a la seguretat viària, tema capital al qual a vegades no se li dóna la importància que mereix. Els quilòmetres han valgut la pena, ja que els xiquets corrien feliços amb les bicis, les motos, els cotxes i damunt del tren màgic, pintant, posant multes, aprenents els diferents senyals i normes de trànsit, etc.

A l'autobús tot eren nervis i emoció. 

Només arribar hem anat a la placeta central, on hem esmorzat ixos entrepans taaaaan grans que han posat les mares i els pares i hem jugat al supermercat i a reciclar.

 

A les casetes d'aquest poble tan peculiar han ret una gran quantitat de tallers: manualitats, jocs, cançons... No s'han aborrit no!

 

Mireu aquestos policies possant multes a tutiplen!

I quantes vegades s'han xocat amb el cotxe. Però els ha donat igual. S'ho passat d'allò més bé i han corregut prou.

 

Ja per a acabar hem muntat amb bici i en tricicle... Tot amb els cascos i el xaleco corresponents.  

Jo crec que s'han quedat amb ganes de més... A que sí Martin?

Un gran dia que de segur molts d'ells no oblidaran.

SIN RUMBO POR EL MUNDO

Fantàstic i genial conte el que hem treballat durant dues setmanes al nostre taller. Sin rumbo por el mundo, Catalina y el oso, la història de dos amics que van d'aventures pel món, imaginant, corrent, saltant, cantant, arrossegant-se, avançant... Aquesta obra ofereix per a treballar moltes possibilitats de jocs espacials i psicomotrius i a més, amaga molt més del que sembla al llarg de les seves pàgines; els diferents escenaris ofereixen una estranya continuïtat amb algun element repetit de l'anterior i l'hem gastat també per buscar-los i recordar la seqüència d'accions. 

A més, hem treballat i pintat amb aquarel·la, plastidecors i ceres molles diferents il·lustracions. Ara, ja han passat Catalina i el seu amic a la caixa dels contes especials i ara toca als xiquets que el representen a soles, que descobrisquen detalls de les seues pàgines que a mi se m'escapen. Això sí, la visita de l'ós els ha encantat.

                                 

Continuem donant vida als contes.

FELICITATS ELVIRA!

La nostra Elvira, amb eixe monyo que m'encisa estil diva-soul anys 60, ja té 4 anys i ho vam celebrar com calia. Ens l'estimen moltíssim i és fàcil explicar per què. Elvira és molt carinyosa i afectiva; les seves abraçades són llargues, fortes i potents, sempre acompanyades d'un somriure; les seves rialles són com un crit d'alegria i felicitat, breus i acompanyades de moviment i d'uns ullets plens de vida. A més, són fantàstics els seus treballs, creatius i concisos; resumint, Elvira és un amor i, per això, es va dur una coca boníssima de xocolata amb lacasitos de la qual va quedar molt poquet. Nosaltres li vam regalar els nostres besets i ella un conte genial el qual treballarem al taller de contes. 

 Moltes felicitats Elvira!

FELICITATS CÉSAR!

César, a poc a poc, s'ha guanyat un lloc important a l'aula dels bombers. Té molts amics i amigues i el seu caràcter obert, graciós i simpàtic fa que siga fàcil empatitzar amb ell; li encisa imitar-me i fer que els altres es riguen amb ell i passen una bona estona amb els seus teatrets; m'agrada quan va a parlar davant de tots, puja a la cadira del torn de paraula i, de sobte, es posa un poquet nerviós i s'atabala un poc pensant bé en allò que vol comunicar i mirant-me amb un mig somriure a la boca; és despert, intel·ligent, treballador i, per damunt de tot, bon xiquet. 

Com no li anàvem a celebrar el seu aniversari? A més, va dur una tortà de La patrulla canina. Als xiquets els va agradar molt (i al mestre també).

Moltes felicitats César!

FELICITATS ISMAEL!

L'altre dia va ser l'aniversari del nostre Ismael i no podia faltar la celebració i la festeta. Ells ens va dur una tortà amb molt de sucre per damunt i farcida de xocolate i nosaltres li vam dibuixar altres amb els quatre ciris, li vam donar dotzenes de besos i abraçades i li vam cantar la cançó corresponent. Vam passar una estoneta d'allò més agradable i divertida i tot és poc per fer sentir especial a un xiquet que de veritat ho és.

De tant en tant sospira Ismael i em mira amb un poc de vergonyeta quan està treballant preguntant-se si ho estarà fent bé o no; es possa roig com una tomaca de El Perelló quan li alabe el seu esforç davant dels seus companys; m'agrada quan parla baixet expressant les seves inquietuds i problemes i quan l'he vist plorar unes poquetes vegades se'm trenca el cor i no puc fer una altra cosa que acaronar-lo.

Com no anem a estimar a un xiquet com aquest?

COCORICO

Ja fa anys que a la fantàstica biblioteca del museu de la ciència de Barcelona em vaig fer amb aquest conte del pollet Cocorico, i ara ens l'ha regalat Andrea pel seu aniversari. Tal vegada el millor d'aquest conte no siga el treball al voltant de l'egoisme del pollet i les seves conseqüències, sinó el dolent de la història. Gato-Pelado és un personatge aterrador però accesible, creïble i sense cap tipus de pietat. 

El conte parla d'un pollet una mica golafre que és víctima de Gato-Pelado per no haver-li donat la meitat d'un bescuit que li havia promés. La millor part de la història és quan el dolent va arrimant-se a poc a poc a Mamà Gallina i al pollastre per tal de menjar-se'l; treballa molt la frase repetitiva, amb una rima fàcil però no apegalosa i dóna molt de si per a fer jocs de psicomotricitat, caretes, fitxes o representacions teatrals, tal com hem fet nosaltres.

Per últim vos deixe amb un vídeo de Cocorico que han fet a una escola en Galícia. Està en gallec però els xiquets ho han entés igual i, a més, ens inclou la cançó amb el seu estribillo: 

picotí, picotà, 

ay que rico Cocorico!

picotí, picotà, 

ay qué rico, rico está.

Això sí, no conteu aquest conte a la nit perquè els xiquets tindran malsons.

QUÈ SABEM I QUÈ VOLEM SABER DE L'HORT?

Anem a començar a la nostra aula un projecte de treball amb certa consistència que de moment ha començat prou bé, ja que els xiquets han mostrat interés, han expossat els seus coneixements previs de la matèria i, a més, m'han contat què els agradaria saber de l'hort. Fixeu-vos bé.

QUÈ SABEM DE L'HORT? 

MARTIN: hi ha pomes, taronges i pinyes. 

LIDON: hi ha sandia. 

PAU: m'abuelo té dos horts amb taronges.

ISMAEL: hi ha formigues i papallones.

GERARD: tinc molts horts a la Vall d'Uixò amb taronges, les cuide amb una fusta i em piquen les avespes. 

VICENT: hi ha plàtans i es tira aigua. 

ANNA: m'abuelo té un hort al terme amb taronges plàtans. 

JOSEP: les fruites van al Mercadona. 

VALERIA: hi ha que posar poqueta aigua.

ÀNGEL: tinc un parany, que és com un hort però amb una pedra gran que és un poquet molleta. Es planten coses per què es mengen. 

ALEJANDRO: jo posaré plantes i me les menjaré així... Aaaaaaam!

JUAN MANUEL: els arbres són verds i un poquet marrons. 

ESTELA: no es poden xafar les plantes.

QUÈ VOLEM ESTUDIAR DE L'HORT?

Les peres.

Les maduixes.

Les plantes de tots els colors.

Les creïlles, que m'agraden fregidetes.

Les fruites.

les pomes.

L'hort del tio Julio.

Les taronges.

L'aigua per a regar.

Els caragols.

El xocolate.

Les papallones.

Els melons.

Les avespes.

Les mosques. 

A m'abuelo.

Tenint en compte que estem envoltats d'horts de tarongers principalment, que molts xiquets "tenen" un trosset de terra i que a més tenim l'hort escolar amb les nostres pobres carxofes, crec que ens eixirà un projecte de treball per a conèixer el seu medi natural més proper d'allò més bonico.

Continuaré informant...