L'altre dia va ser l'aniversari del nostre Ismael i no podia faltar la celebració i la festeta. Ells ens va dur una tortà amb molt de sucre per damunt i farcida de xocolate i nosaltres li vam dibuixar altres amb els quatre ciris, li vam donar dotzenes de besos i abraçades i li vam cantar la cançó corresponent. Vam passar una estoneta d'allò més agradable i divertida i tot és poc per fer sentir especial a un xiquet que de veritat ho és. 
De tant en tant sospira Ismael i em mira amb un poc de
vergonyeta quan està treballant preguntant-se si ho estarà fent bé o no;
es possa roig com una tomaca de El Perelló quan li alabe el seu esforç
davant dels seus companys; m'agrada quan parla baixet expressant les
seves inquietuds i problemes i quan l'he vist plorar unes poquetes
vegades se'm trenca el cor i no puc fer una altra cosa que acaronar-lo.
Com no anem a estimar a un xiquet com aquest?
No hay comentarios:
Publicar un comentario